WEB d'Alà BAYLAC-FERRER i Nathalie SUAREZ

[6]

*******

Documents

Quaderns

Tornar a l'entrada

Processos de MARTÍ contra l'Estat francès

(pel dret a ortografiar correctament el seu nom,

posant un accent agut a la i)

Sumari

1. Punt de la situació del 4t procés de Martí : Tribunal Europeu de Drets Humans (desembre 2006 ; març 2007).

2. Etapes del cas : a] Procurador de la República (17 d'agost del 1998) ; b] Judici del Tribunal de Gran Instància de Perpinyà (13 de febrer del 2001) ; c] Sentència de la Cort d'apel·lació de Montpeller (26 de novembre de 2001)

3. Argumentació dels demandants

4. Ecos a la premsa

*******

Synthèse (en français)

Procès contre l’État français pour le droit de Martí d’inscrire officiellemnt son nom à l’état civil en respectant l’orthographe correcte du prénom (accent aigu sur le i).

1. Point de la situation du 4° procès de Martí : Court Européenne des Droits de l’Homme (décembre 2006 ; mars 2007).

2. Étapes de l’affaire : a] Procureur de la République (17 août 98) ; b] Procès au Tribunal de Grande Instance de Perpinyà (13 février 2001) ; c] Verdict de la Cour d’Appel de Montpelhièr (26 novembre 2001) ; d] Cour de Cassation.

3. Argumentation des requérants (en construction)

4. Échos dans la presse (en construction)

(Espai en construcció)

1. Punt de la situació

Després d'acabar tots els processos judicials i els recursos a dins de l'Estat francès al cap de 9 anys (recurs al procurador de la República de Perpinyà, procés al Tribunal d'Instància de Perpinyà, recurs a la Cort d'apel·lació de Montpeller i recurs a la Cort de cassassió de París), l'afer de Martí se troba actualment davant del Tribunal Europeu de Drets Humans.

Durant el 2006, diversos intercanvis d'arguments van tenir lloc entre l'advocat i la família de Martí d'una banda i la representant del govern francès de l'altra.

El maig, juliol i setembre 2006, el Ministeri d'Afers Estrangers francès comunicava a la Cort europea de drets humans les últimes observacions, per respondre a les tres qüestions plantejades pel Tribunal :

« 1. S'ha atemptat al dret dels demandants que se respecti llur vida privada i familial, segons el sentit de l'article 8 § 1 de la Convenció europea de salvaguarda dels drets humans i de les llibertats fonamentals?

2. En el cas afirmatiu, la ingerència en l'exercici d'aquest dret era prevista per la llei i necessària, al sentit de l'article 8 § 2 ?

3. Els demandants han estat víctimes, en l'exercici de llurs drets garantits per l'article 8 de la Convenció, d'una discriminació contrària a l'article 14 de la Convenció ? »

i per denegar, en cas de veredicte contrari a la posició del Govern francès, la demanda de danys i perjudicis dels demandants.

En data del 8 de març del 2007, la Cort Europea dels Drets Humans comunicava que « procedirà d’aquí poc a l’examen del recurs ».

****

1. Point de la situation

Après avoir épuisé tous les recours judiciaires de l’État français et au terme de 9 années (recours auprès du Procureur de la République, procès au Tribunal de Grande Instance de Perpinyà, recours à la Cour d’appel de Montpelhièr et recours à la Cour de Cassation de Paris), l’affaire de Martí se trouve actuellement devant la Cour Européenne des Droits de l’Homme.

Au cours de 2006, plusieurs échanges d’arguments ont eu lieu entre l’avocat et la famille de Martí d’une part (maître Enric Vilanova) et la représentante du gouvernement français d’autre part.

En mai, juillet et septembre 2006, le Ministère des Affaires Étrangères français communiquait à la Cour Européenne des Droits de l’Homme les dernières observations, pour répondre aux trois questions posées par la Cour :

Le 8 mars 2007, la Cour Européenne des Droits de l’Homme du Conseil de l’Europe (Strasburg) communiquait qu’elle « procédera sous peu à l’examen de la requête lors d’une de ses prochaines réunions ».

Tornar a l'entrada

2. Les etapes :

a] Procurador de la República (17 d'agost del 1998)

Per lletra datada del 17 d'agost del 1998, pel procurador de la república, el substitut V. Rossburger, responia a la demanda de procedir a la correcció del nom de Martí mal ortografiat per l'oficial d'estat civil de Perpinyà, amb els termes següents :

« Arran del vostre correu del 4 de març del 1998 relatiu a l'ortografia del nom del vostre fill MARTI, me permeti de vos recordar que la "i" amb accent no és pas cap caràcter de l'ortografia francesa.

Per consegüent, no m'és pas possible de procedir a aqueixa rectificació administrativa.»

b] Judici del Tribunal de gran instància de Perpinyà (13 de febrer 2001)

(traducció íntegra del document francès a l’ANNEX final)

Segons el judici de la cambra n°3, el Tribunal de Perpinyà «rebutja la demanda del Sr. Alain BAYLAC FERRER i de la Sra. Nathalie SUAREZ, diu que no hi ha pas lloc a rectificar l'acte d'estat civil de llur infant Marti BAYLAC.»

En els motius de la seua decisió, el tribunal de Perpinyà esmenta : «La llei n°118 del 2 Termidor Any II que prescriu que les actes públiques han de ser escrites en llengua francesa sobre el territori de la República exigeix necessàriament l'ús del sol alfabet llatí.

La llei n°94.665 del 4 d'agost del 1994 relativa a l'ús de la llengua francesa invocada pels demandants, recorda que la llengua francesa és la llengua de la República en virtut de la Constitució i que es tracta d'un element fonamental de la personalitat del patrimoni de França.

L'article 21 d'aquesta llei és redactada així : "les disposicions de la present llei s'apliquen sens perjudici de la legislació i de la reglamentació relatives a les llengües regionals de França i no s'oposen pas a llur usatge".

Aquest text no permet pas de derogar al primer text esmentat relatiu a les actes de l'estat civil.

Des de la llei n°93-22 del 8 de gener de 1993 l'article 57 apartat 2 del Codi Civil disposa que els noms de l'infant els tria els seus pare i mare.

L'article 8 de la Convenció Europea de Drets Humans preveu que tota persona té dret al respecte de la seua vida familiar i l'aticle 14 d'aqueixa convenció disposa que el benefici dels drets i llibertats reconeguts per la convenció ha de ser garantit, sens cap distinció, basada en particular en la pertinença a una minoria nacional.

Convé constatar aquí que la tria del nom català Marti no ha pas estat refusada per l'autoritat pública però solament l'ortografia catalana del nom.

El refús oposat als demandants no constitueix pas cap violació de la convenció europea dels drets humans, en la mesura que és conforme a la legislació que imposa l'ús de l'alfabet llatí o romà per la redacció de l'acte d'estat civil i en la mesura que l'adjunció de l'accent agut damunt la i del nom escollit pels demandants és sens cap efecte per a la pronunciació d'aquest nom en llengua francesa.»

c] Sentència de la Cort d'apel·lació de Montpeller (26 de novembre de 2001)

Segons la sentència de la Cambra n°5 Secció A, el president del tribunal d'apel·lació de Montpeller «confirma el judici recorregut».

En els motius de la seua decisió, la cort de Montpeller desenvolupa : «Donat que segons l'article 1er de la Constitució del 4 d'octubre del 1958, França és una República indivisible, laica, democràtica i social i garanteix la igualtat davant de la llei a tots els ciutadans sens distinció de raça o de religió ; que segons l'article 2 apartat 1er, eixit de la llei constitucional 92-554 del 25 de juny del 1992, la llengua de la República és el francès ;

Donat que en virtut d'aqueixes últimes disposicions, tal com interpretades pel jutge constitucional, l'usatge del francès s'imposa als serveis públics que no poden pas utilitzar cap altra llengua i, recíprocament, els particulars no se poden pas prevaler, en llurs relacions amb les administracions i els serveis públics, de cap dret a utilitzar una altra llengua que el francès ; que així les actes d'estat civil, actes autèntiques per natura, han de ser redactades en aquesta llengua ;

Donat que si la tria del nom és lliure segons l'article 57 del Codi civil, aqueixa llibertat s'ha d'articular amb els principis més amunt esmentats, superiors, que en restringeixen l'exercici ;

Donat que en aquest cas és constant que el nom escollit pels esposos Baylac, és a dir Marti, amb accent agut damunt la i, és un nom català i els pares demanen que sigui declarat en els registres de l'Estat Civil segons l'ortografia d'aqueixa llengua ; que en efecte en francès la i amb un accent agut damunt la i no existeix ;

Donat que, tot primer, cal precisar que tractant-se d'una llengua regional, utilitzada en el territori de la República Francesa dins la vida privada o de les activitats culturals, aquesta no pot pas ser imposada ni a les administracions ni als serveis públics ;

Donat després que la transcripció del nom escollit pels pares ha de ser conforme a l'alfabet romà i a l'estructura fonamental de la llengua francesa ; que no poden pas ser autoritzats cap signe diacrític (punts, accents i 'cédilles') que no existeixen en la llengua francesa, o signes que l'usatge més comunament estès prohibeix, o encara alteracions ;

Donat finalment que convé remarcar que l'oficial de l'Estat Civil va acceptar el nom Marti, escrit segons els usatges de la llengua francesa, de manera que la tria dels pares ha estat efectivament respectada però en els límits dels principis esmentats.»

Tornar a l'entrada

4. Ecos a la premsa

Tornar a l'entrada

ANNEX

TRIBUNAL DE GRAN INSTÀNCIA DE PERPINYÀ

(traducció íntegra del document francès)

Sentència del : 13 de febrer 2001

Sala 3

AFER n° : 00/01286

Sentència dictada el 13 de febrer de 2001

- Senyor Alà BAYLAC-FERRER, nascut el 15 d’abril del 1965 a Perpinyà

- Senyora Natàlia SUAREZ esposa BAYLAC, nascuda el 24 de setembre del 1964 a Perpinyà

representats per Enric VILANOVA, advocat al col·legi de Perpinyà

rectificació del prenom de l’infant Marti

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL

Magistrats que han deliberat :

Presidenta : Patricia LE ROSE

Assessora : Marie CONTE

Assessora : Fannie HATT

Secretària : Monique BATUT

DEBATS :

L’afer va ser fixat a l’audiència del 9 de gener del 2001, quan va ser pledejat i vist per a sentència per al 13 de febrer del 2001.

JUDICI : pronunciat en Cambra del Consell.

FETS, PROCEDIMENT i MITJANS DE LES PARTS :

El Sr Alà BAYLAC-FERRER i la Sra Natàlia SUAREZ han tingut junts un fill Marti BAYLAC nascut el 9 de febrer del 1998 reconegut pels dos pares.

El Sr Alà BAYLAC-FERRER i la Sra Natàlia SUAREZ van presentar un recurs davant del Procurador de la República el 4 de març del 1998 per tal d’obtenir la rectificació administrativa de l’acta d’estat civil de llur fill en aplicació de l’article 99 del Codi Civil, estimant que l’omissió de l’accent a la i del prenom constitueix un error o una omissió purament material.

Per carta del 17 d’agost del 1998, el Procurador de la República va respondre que no li era pas possible de procedir a la rectificació sol·licitada en la mesura que la i amb accent no és pas un caràcter de l’ortografia francesa.

El Sr Alà BAYLAC-FERRER i la Sra Natàlia SUAREZ consegüentment van presentar una demanda judicial amb el mateix objecte el 21 de març del 2000 en aplicació dels articles 57 i 99 del Codi Civil així com dels 798 i 1046 i següents del Nou Codi de Procediment Civil.

El Ministeri Públic va concloure al rebuig de la demanda el 2 de maig del 2000 amb els motius :

- que les actes d’estat civil han de ser redactats en llengua francesa sola llengua de la República segons l’article 2 de la Constitució ;

- que l’accent agut en francès no és pas utilitzat amb la lletra i, i que la utilització d’un punt o d’un accent agut amb aqueixa lletra no modifica pas la pronunciació del prenom.

El Sr Alà BAYLAC-FERRER i la Sra Natàlia SUAREZ mantenen llur demanda.

Fan valer que triar el prenom català Marti amb un accent a la i no se’ls pot pas refusar en aplicació de l’article 21 de la llei n° 94.665 del 4 d’agost del 1994 i en aplicació dels articles 8 i 14 de la Convenció Europea de Drets Humans.

Estimen finalment que el refús d’accentuar la lletra i del prenom no és fundat en cap argument de dret ni lingüístic seriós.

MOTIUS DE LA DECISIÓ :

La llei n°118 del 2 Termidor Any II que prescriu que les actes públiques han de ser escrites en llengua francesa sobre el territori de la República exigeix necessàriament l'ús del sol alfabet llatí.

Aquest text no permet pas de derogar al primer text esmentat relatiu a les actes de l'estat civil.

Des de la llei n°93-22 del 8 de gener de 1993 l'article 57 apartat 2 del Codi Civil disposa que els noms de l'infant els tria els seus pare i mare.

Convé constatar aquí que la tria del nom català Marti no ha pas estat refusada per l'autoritat pública però solament l'ortografia catalana del nom.

El refús oposat als demandants no constitueix pas cap violació de la convenció europea dels drets humans, en la mesura que és conforme a la legislació que imposa l'ús de l'alfabet llatí o romà per la redacció de l'acte d'estat civil i en la mesura que l'adjunció de l'accent agut damunt la i del nom escollit pels demandants és sense cap efecte per a la pronunciació d'aquest nom en llengua francesa.

D’aquí doncs que la demanda ha de ser rebutjada, no hi ha pas lloc a rectificar el prenom de l’infant Marti.

El Sr Alà BAYLAC-FERRER i la Sra Natàlia SUAREZ perdent el recurs assumiran les despeses de la present instància.

AMB AQUESTS MOTIUS :

El Tribunal estatuint com a Cambra del Consell a títol gracios i en primera instància

Vistes les conclusions del Ministeri Públic,

Rebutja la demanda del Sr Alà BAYLAC-FERRER i la Sra Natàlia SUAREZ,

Dicta que no hi ha pas lloc a rectificar l’acta d’estat civil de llur fill Marti BAYLAC,

Els condemna a totes les despeses,

Així jutjat en Cambra del Consell de la Tercera sala del Tribunal de Gran Instància de Perpinyà, celebrada el TRETZE DE FEBRER DEL DOS MIL U.

EL SECRETARI EL PRESIDENT + firmes

Tornar a l'entrada

¤¤¤¤¤¤¤¤¤¤¤¤¤

(traducció íntegra del document francès)

CORT D’APEL·LACIÓ DE MONTPELLER

FISCALIA GENERAL

J.P.F / D.L.

REQUISITÒRIA DEL PROCURADOR GENERAL

A instància de la 5a sala secció A

RG : 01/2858

N/REF : 645 CG 2001

ENTRE : Alà BAYLAC-FERRER i Natàlia SUAREZ

I : El Ministeri Públic

EL PROCURADOR GENERAL PROP LA CORT D’APEL·LACIÓ DE MONTPELLER

té l’honor de requerir :

I – El senyor Alà BAYLAC-FERRER i la senyora Natàlia SUAREZ esposa BAYLAC han presentat recurs regularment d’una sentència pronunciada el 13 de febrer del 2001 pel Tribunal de Gran Instància de PERPINYÀ, segons la qual aquesta jurisdicció va rebutjar la sol·licitud dels demandants que demanaven la modificació de l’estat civil de llur fill Marti.

Feien valer que aquest prenom amb accent a la i no els podia ser refusat en aplicació de l’article 21 de la llei n° 94.665 del 4 d’agost del 1994 i en aplicació dels articles 8 i 14 de la convenció europea de drets humans.

En efecte, desitgen utilitzar aquest signe diacrític (accent agut a la i) tal com s’utilitza en la llengua catalana.

II – Resulta de l’article 2 apartat 1r modificat de la constitució del 4 d’octubre del 1958 que : “la llengua de la república és el francès”.

Se’n dedueix que les actes autèntiques establertes per una autoritat francesa han de ser redactades en llengua francesa.

Les actes de l’estat civil són actes autèntiques, doncs han de ser redactades en aqueixa llengua.

L’alfabet utitlitzat ha de ser el que serveix per escriure el francès correntment anomenat alfabet romà.

Aqueix alfabet és derivat de l’alfabet llatí i romà, que s’utilitza a diversos estats occidentals amb algunes variants respecte al que s’utilitza actualment a frança.

Com ho precisa la instrucció general relativa a l’estat civil de l’11 de maig del 1999, cal entendre com a alfabet romà “el sol alfabet utilitzat per a l’escriptura de la llengua francesa”.

A més, la llei 94.665 esmentada pel demandant precisa a l’apartat 2 de l’article 1r parlant de la llengua francesa que és “la llengua ... dels serveis públics”.

Finalment, el consell constitucional va declarar no conforme a la Constitució el preàmbul de la carta europea de les llengües regionals o minoritàries amb el motiu que aquest text reconeix a cada persona “un dret imprescriptible” de “practicar una llengua regional o minoritària en la vida privada i pública”, vida pública a la qual pertany (en la carta) la justícia i les autoritats administratives i serveis públics.

El que és censurat pel consell constitucional concerneix exclusivament l’ús de les llengües utilitzades en la vida pública.

Tal com ho van fer observar certs comentaristes d’aqueixa decisió, els principis fonamentals d’indivisibilitat de la república, d’igualtat davant la llei i d’unicitat del poble, s’oposen “al reconeixement de drets col·lectius a cap grup, definit er una comunitat d’origen, de cultura, de llengua o de creença.

AMB AQUESTS MOTIUS

REQUEREIX QUE PLAGUI A LA CORT,

De confirmar la sentència recorreguda davant la Cort,

De condemnar els demandants a totes les despeses.

Montpeller, el 19 de setembre del 2001

/ EL PROCURADOR GENERAL

J.P. FORT

SUBSTITUT GENERAL

Tornar a l'entrada